Madrid presumeix dels avantatges per quedar-se Eurovegas

Las Vegas Sands fixa com a data límit l’1 de setembre vinent per decidir-se. Aguirre branda l’ensenyament de l’anglès, renda per càpita i turistes que gasten més.

Pregunta: «Si Madrid fos la vermella i Barcelona la negra, ¿on posaria la fitxa?», se li va plantejar ahir al director general de Las Vegas Sands Corporation, Michael Leven. Ell, sempre afable tot i el cansament que acumulava, va somriure: «Jo no aposto». Aquesta sentència és probablement el millor resum de 48 hores intenses entre Barcelona i Madrid, les dues aspirants a acollir Eurovegas, el projecte de Sheldon Adelson. Els enviats del magnat nord-americà tornen avui als Estats Units a explicar-li al seu cap el que han vist, les sensacions que han tingut en el seu periple i que compartiran en el vol de tornada però, fidels als seus ritmes, han preferit endur-se les seves impressions. La decisió, va revelar Leven ahir, es prendrà com a molt tard l’1 de setembre.

No obstant, la posada en escena de les dues candidates davant el consell d’administració de la multinacional (board) revela moltes coses. Per exemple el que va fer l’alternativa madrilenya ahir. La presidenta de la Comunitat, Esperanza Aguirre, controladora fins al més mínim detall en tot el que fa referència a la imatge, va voler fer la impressió d’una certa esportivitat davant de la seva contrincant («l’important és que Eurovegas vingui a Espanya», va repetir una vegada més, «que no passi com amb Disney, que per les disputes entre Tarragona i Castelló va acabar a París») però a continuació va treure pit sobre les virtuts, algunes de dubtoses, de la seva oferta. La lluita és ferotge.

LA GARANTIA DE BARAJAS
L’escenari era la seu de la Comunitat, a la plaça del Sol. Al seu costat hi tenia alguns dels seus consellers (el de Transports, Pablo Cavero, que havia acompanyat les visites als terrenys; el seu vicepresident, Ignacio González, i el d’Economia, Percival Manglano) però només ella va prendre la paraula i no va donar peu a preguntes. Afirmacions intencionades, disparades amb pólvora a la línia de flotació de la rival.

Madrid té la renda per càpita més elevada, va dir. Els turistes que viatgen a la comunitat són els que gasten més, va seguir. Els nens de les escoles de la regió són bilingües en anglès, va argumentar. El Govern madrileny és amic de les inversions estrangeres, va subratllar. El transport aeri a més de 260 destinacions des de Barajas està garantit. Ho va dir així, d’una tirada, com qui recita una lliçó ben apresa. Leven no li va treure l’ull de sobre encara que cap dels avantatges li sonava nou.

SEPARAR GOVERN I EMPRESES
La mà dreta d’Adelson va dinar a continuació amb els responsables, entre altres, de cinc empreses que, va recalcar la presidenta, formen part de les 12 constructores més importants del món «i que estan a Madrid», va dir com de passada. A la nit, l’alcaldessa Ana Botella també va rebre la delegació de la multinacional acompanyada d’empresaris, una de les grans diferències amb Catalunya, que dilluns va voler mantenir escrupolosament la diferència entre les gestions que feia el Govern i les que portava a terme la societat civil.

A la tarda, en la seva segona compareixença en 24 hores, Leven ho va tenir clar. Una vegada més va esquivar revelar les seves preferències o les del board. «Veníem amb la idea que Barcelona era una ciutat més turística i Madrid estava més abocada als negocis. Però a Madrid hi ha molts turistes i a Barcelona s’hi poden fer molts negocis», va dir, arronsant-se d’espatlles.

El consell d’administració de Las Vegas Sands tenia previst dormir ahir a la nit a Madrid i tornar als Estats Units aquest matí. Estaven completament esgotats. Al cansament de la primera jornada barcelonina s’hi va sumar l’atapeïda agenda d’ahir a la capital madrilenya. I les temperatures per sobre dels 35 graus. Aquest fet va obligar els organitzadors a col·locar un tendal als terrenys de Paracuellos del Jarama i Torrejón de Ardoz. A Valdecarros, on van arribar poc abans de la una del migdia, hi queia un sol de justícia i només hi van estar 10 minuts.

Leven, a la planta 30 d’un hotel madrileny, va utilitzar la paraula «intuïció» per referir-se als motius pels quals decidiran. El preu de les expropiacions no serà determinant però sí les condicions dels terrenys. «No aposto ni per la vermella ni per la negra, però sempre puc posar la fitxa al doble zero», va riure. Però aquesta opció no es contempla.