Elsa Artadi: “Igualant els impostos amb Madrid perdríem 1.500 milions a què no podem renunciar”

Al febrer farà dos anys que Elsa Artadi (Barcelona, 1976) va arribar al Govern de la mà del seu exprofessor Andreu Mas-Colell. Com a directora general de Tributs i Joc s’ha fet mediàtica gràcies a la Grossa de Cap d’Any, que s’ha inventat sota el seu lideratge.

Per què es van inventar la Grossa?
Per salvar Loteria de Catalunya. Sense la Grossa, hauríem hagut de tancar-la d’aquí dos o tres anys, perquè si no generes beneficis que puguis transferir a Benestar Social no té sentit tenir-la.

Els guanys es destinen a projectes socials, però, justament, de la loteria sempre s’ha criticat que és un impost als menys afavorits…
Crec que la crítica és més aviat que és un impost a la gent que no sap matemàtiques! En tot cas, no diria que és un impost, és un manera voluntària de donar als que més ho necessiten.

El Govern ha apujat tots els impostos i n’ha creat de nous, però la recaptació del 2013, l’últim any tancat, encara no va arribar al nivell del 2010. Per què?
El 2014 encara no està tancat, però la previsió és que pugi. I el 2015 també tornem a preveure un augment de recaptació. El gran impost que gestionem, que és el de transmissions patrimonials, està anant millor del que ens pensàvem gràcies a la millora de l’economia.

En canvi, la recaptació de l’impost al joc està sota mínims. Per què?
La llei del tabac els ha matat. Entre la gent que va a bingos i salons de joc hi ha una proporció més alta de fumadors que a la resta de la societat. També els ha afectat molt la crisi i la competència del joc online. N’hi ha molt d’il·legal, però està regulat per l’Estat i hi ha el control que hi ha.

A petició de Veremonte, el Govern va decidir que rebaixaria l’impost als casinos fins al 10% quan comenci a operar BCN World. ¿Ara que ja no és Veremonte qui pilota el projecte, sinó la mateixa Generalitat, es podria revisar aquesta decisió?
Això no va ser una exigència de Veremonte, es va decidir després d’observar que els nostres competidors internacionals tenen una tributació més baixa. Si vols apostar per aquest turisme, o ho fas així o no ho facis.

No ho va plantejar Veremonte?
No, ve de molt abans, després de mirar a Singapur, Austràlia i altres països que tenen aquest tipus de turisme de conferències. No ho podríem fer mantenint la tributació al 55%.

¿Entre el 55% i el 10% no es podria haver escollit un camí intermedi?
El 10% ja és un camí intermedi: Madrid va rebaixar l’impost a l’1%. La mitjana internacional és del 10%.

Veient el descens de recaptació que hi va haver el 2011, 2012 i 2013, ¿va ser un error eliminar l’impost de successions en el seu moment?
L’any passat ho vam revertir i el vam restablir com estava perquè la Generalitat tenia una necessitat molt gran d’ingressos.

¿Entén que la gent tingui la impressió que els impostos a Catalunya són massa alts?
Que la normativa que s’aplica a un català és superior a la dels ciutadans d’altres punts de l’Estat és una obvietat. És injust? Depèn del que considerem que és injust…

¿Pagar més per rebre uns serveis similars o inferiors és injust?
Seria més injust que la Generalitat decidís renunciar a aquests diners i oferir un ensenyament i uns serveis de salut pitjors. És una decisió que has de prendre. Si rebéssim el que ens hauria de tocar pel model de finançament això no passaria. L’alternativa és renunciar a més de 1.000 milions d’euros des del 2012. D’on els pots treure, si no?

Imaginem que Catalunya no estigués infrafinançada i que, fins i tot, fos independent. Quin és el seu model?
No crec que Catalunya hagués d’apostar per convertir-se en un paradís fiscal, però has de ser un país competitiu. Però no em declaro fan de cap país en particular. Has de mirar l’entorn. La lluita contra el frau seria una prioritat, això permetria abaixar els tipus. Simplicitat, lluita contra el frau, tipus progressius però senzills. Això a Espanya no passa. Fer l’IRPF a França és molt senzill.

Fa poques setmanes vam estar a punt de perdre un contribuent de luxe, Marc Márquez, que finalment es va fer enrere. ¿N’estem perdent molts com ell?
No ho sé perquè no sóc l’Agència Tributària. La gent ha de fer el que cregui i està en el seu dret, però, si opta per aquest camí, s’ha de deslocalitzar. Realment se n’ha d’anar a viure a Andorra i marxar de Cervera. No es pot firmar un paper i dir: “Jo ara ja tributo allà”. Això té un cost que no és gens menyspreable. Si decideixes viure a Andorra, perds el vincle social amb el teu lloc d’origen. La gent ha de ser conscient que els seus tributs serveixen principalment per finançar l’estat del benestar.

Els empresaris es queixen que aquí paguen el 56% d’IRPF i que això els empeny a anar a Madrid.
Si apliquéssim a Catalunya tots els impostos com a Madrid, la diferència són 1.500 milions, i ara no hi podem renunciar. Però els afectats realment són quatre, i menys ara que abans perquè és un lloc de treball que ha desaparegut bastant i les retribucions dels alts executius han baixat molt.