MÉS IMPOSTOS PER AL JOC

En espera d’un temut increment del 10% en la tributació, les empreses operadores d’escurabutxaques demanen marges per subsistir i incorporar els avenços de les noves tecnologies

Les empreses operadores de màquines recreatives reclamen ser escoltades per l’administració davant l’ofec que suposarà per al sector un augment del 10% de les taxes del joc. Reclamen un diàleg “per evitar que s’acceleri la caiguda del sector i, en conseqüència, també reculin els ingressos per a l’administració”, explica Albert Sola, president d’Europer, l’associació d’empreses operadores de màquines recreatives. Fonts del Departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda de la Generalitat, del qual depèn la Direcció General de Tributs i Jocs, asseguren però que l’increment està justificat perquè no s’ha fet cap actualització del tribut des del 2006, any en què va ser cedit a la Generalitat.

El sector del joc en global, segons fons del govern i “tal i com mostren les estadístiques, està sortint de la crisi i està millorant”, i preveu per enguany un augment de la recaptació de 12,6 milions d’euros, tant per l’increment del tribut com “perquè s’espera un augment de l’activitat”. Des del sector, en canvi, es fa incidència en el fet que “durant la crisi, el parc de màquines escurabutxaques va baixar un 20%; la recaptació, un 40%; l’ocupació, un 10,6% i el nombre d’empreses, un 32%”, explica Sola, que lamenta que el sector es va assabentar per la premsa del canvi de fiscalitat.

Segons Europer, la previsió de creixement d’ingressos que fa el govern no es produirà, “més aviat al contrari, les xifres cauran”, alerta Sola, que afirma que “ens imposen un augment de la fiscalitat sense ni tan sols parlar de com es pot millorar el sector perquè a aquest li sigui possible pagar més impostos”.

Eines al magatzem

Segons Europer, les empreses de màquines recreatives pateixen una doble tributació. D’una banda, els impostos derivats de la pròpia activitat i, de l’altra, les taxes sobre jocs d’atzar. Tot i això, la tributació de les màquines recreatives va representar el 2014 un 69% del total de la recaptació del joc privat. D’altra banda, les llicències per màquines recreatives tipus B –les autoritzades als establiments d’hostaleria, amb apostes a un euro i premi màxim de 240 euros– estan limitades des de l’any 1995. La crisi va fer que moltes d’elles tornessin als magatzem i adquirissin la condició de “màquines en suspensió temporal”, lliures de tributar fins que no tornen a ser ubicades en un establiment.

“El que ara demanaríem és que aquestes màquines que estan al magatzem puguin tornar al carrer amb una bonificació de taxes i uns dos anys de moratòria”, reclama Sola, que està convençut que amb l’augment de l’impost “ens farem mal tots. Ni ells cobraran el que volen ni nosaltres recaptarem el que volem”. Explica que “a hores d’ara tenim 3.400 llicències de màquines parades”. Sola recorda que el 2006 ja es va demanar que baixessin l’impost, “perquè hi havia molts impagats”, i una moratòria de dos o tres anys en el pagament del tribut. “Ara només demanem que ens deixin recuperar una mica.”

El sector del joc ha crescut amb apostes esportives, sobretot en el joc en línia. “Ha pujat en tots els tipus menys en el de les màquines recreatives”, apunta Sola, que recrimina que “les normatives són més beneficioses per als sectors nous que per l’antic”. El joc en línia, segons explica, “va estar cinc anys sense normativa, sense pagar impostos i fent tota la publicitat que volia. L’administració no va actuar i se’ns va menjar molt terreny”.

El joc va augmentar l’any passat entre un 10% i un 15% a l’Estat, “però el nostre subsector, en el qual s’emmarquen els salons, els bingos, les màquines escurabutxaques i els casinos, ha baixat un 40%. Estem hiperregulats i no ens deixen jugar amb les mateixes regles”, argumenta Sola, que recrimina el fet que “no pot ser que qui ens reguli sigui el nostre competidor” i demana “competir en igualtat de condicions”.

Europer ha reclamat en els últims anys que se’ls permetés modernitzar el seu sector. “Hem proposat a l’administració que ens permetés actualitzar tecnològicament les màquines i disposar de targetes de fidelització, sobretot per una qüestió operativa, perquè els nostres treballadors porten a sobre massa diner en efectiu i manipular diner és molt car. Però ens ho han negat”. Sola admet que “no hem tingut sempre en contra l’administració, però els polítics van més a no errar-la que a encertar, i sembla que tot acaba sent més un acord polític que econòmic”. Vol per al sector el suport que rep la resta, “que no permetin que vingui gent de fora i ens arrasi”.

Les operadores de màquines recreatives són empreses familiars catalanes, referents fins fa uns anys per a la resta del sector a l’Estat. “Només demanem reflexió per parlar de tot allò que s’ha de fer per situar de nou el sector en les posicions de lideratge, equilibrant els tributs però també permetent canvis en el sector que el facin més competitiu“, rebla Sola.