La sala Apolo inicia obras para reabrir antes de Navidades
3 diciembre, 2012Bingos y casinos pierden cada vez más clientes, que se trasladan al juego ‘on line’
9 diciembre, 2012L’empresa pública subministrarà 10.600 milions al Tresor en beneficis, impostos i préstecs. El Govern vol que Santander, La Caixa i BBVA cobreixin el 50% d’un crèdit per al fons de rescat
El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, veu en Loteries de l’Estat l’últim bastió del qual poder obtenir recursos per compensar, ni que sigui en una mínima part, la penúria d’ingressos ocasionada per la inacabable crisi.
Loteries ja proporciona a l’Estat dividends (3.112,6 milions el 2011) i l’impost de Societats (720 milions) i està a punt de prestar-li 6.000 milions. A més a més, a partir del gener es convertirà en una altra font d’ingressos addicional a través del nou gravamen del 20% a què Hisenda sotmetrà els guanyadors de premis superiors a 2.500 euros. Amb això es preveu ingressar 840 milions. En total són més de 10.600 milions d’euros els que, d’una manera o una altra, Hisenda pensa esprémer a l’empresa estatal.
Loteries, que en els seus 200 anys d’història acabats de fer no ha tingut mai pèrdues i que compta amb una clientela fidel a la Grossa de Nadal i al Sorteig del Nen per més crisi que hi hagi, es veurà obligada a endeutar-se en 6.000 milions. Els deixarà a l’Estat per poder finançar la tercera part dels 18.000 milions d’euros pressupostats per al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), el fons amb què l’Estat ha començat a rescatar el deute de les nou autonomies que han sol·licitat el seu suport el 2012 (Catalunya, el País Valencià, Múrcia, Castella-la Manxa, les Canàries, Andalusia, Astúries, les Balears i Cantàbria).
OPERACIÓ FINANCERA FALLIDA
Al juliol, quan es va dissenyar el FLA, el ministre d’Hisenda va confiar plenament que la indiscutible solvència de Loteries garantiria l’obtenció de finançament de la banca de manera ràpida i a un preu millor que l’obtinguda pel Tresor, fortament castigat per la prima de risc del deute públic.
Per a això, el ministre comptava amb una carta important, ja que poques empreses són tan rendibles i estables en els seus comptes com la Societat Estatal de Loteries i Apostes de l’Estat (SELAE), amb un volum actual de deute nul.
El préstec per 6.000 milions de la banca a Loteries s’hauria d’haver tancat durant els primers dies de novembre, però va ser impossible arribar a un acord amb les 21 entitats financeres, espanyoles i estrangeres, que havien mostrat un interès inicial. Per més que l’operació estigués avalada per Loteries, la banca hi va girar l’esquena per por de quedar contaminada pel risc autonòmic, fortament desacreditat davant de les agències de qualificació. Al capdavall, els diners acabarien en mans de les autonomies a través del fons de rescat.
El Govern es va haver de tornar a seure a negociar i, segons fonts coneixedores del procés, l’acord es podria fer públic en els pròxims dies. Una de les condicions que les entitats han imposat és que el deute que assumeixin en els seus balanços com a conseqüència del préstec a Loteries compti com a deute estatal, no autonòmic.
A més a més, s’està negociant que el termini del préstec sigui com més curt millor, a compte dels sucosos beneficis que any rere any genera Loteries (més de 2.000 milions). El Govern, segons aquestes mateixes fonts, ha pressionat les tres principals entitats espanyoles –Santander, BBVA i La Caixa– perquè subscriguin aproximadament la meitat del préstec de 6.000 milions de la societat, mentre que l’altra meitat podria quedar repartida entre una vintena d’entitats espanyoles i estrangeres.
A més a més d’aquests 6.000 milions pendents d’un acord definitiu, les entitats financeres espanyoles ja han subscrit bons emesos pel Tresor per 8.000 milions destinats, també, al fons autonòmic. D’aquí ve la seva resistència a assumir un risc més gran vinculat a aquestes administracions. Els 4.000 milions restants, fins a culminar els 18.000 pressupostats per al FLA, queden coberts per romanents de liquiditat del mateix Tresor.
UNA MOSSEGADA APETITOSA
No és la primera vegada que el Govern es fixa en Loteries per intentar buscar diners. I tampoc sembla que sigui l’última.
El 2011 el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va pensar a privatitzar el 30% de Loteries per obtenir, segons els seus càlculs, fins a 9.000 milions. L’operació es va avortar per la pèssima situació dels mercats financers, l’actitud poc favorable dels bancs col·locadors (que van veure en una sortida a borsa tan atractiva i segura un perill per als seus propis dipòsits) i per la crítica política del PP, que censurava l’intent del Govern de vendre «la joia de la corona».
Ja en aquelles dates, entre el juny i el setembre del 2011, el llavors portaveu d’Economia del PP, Cristóbal Montoro, va pretendre convèncer el Govern de canviar la privatització per una titulització de bons a compte dels beneficis futurs de Loteries, una cosa molt semblant al que es pretén negociar ara.
Aquesta no serà l’última empenta a Loteries. El projecte de llei de Pressupostos de l’Estat per al 2013 inclou la creació d’un impost sobre els seus premis.
