La loteria catalana torna a apostar

La Loto Ràpid i la 6/49 fan 25 anys amb el repte de recuperar la confiança. S’han repartit 1.700 milions en premis i les vendes acumulades superen els 2.500 milions.

El 27 d’abril del 1987 Catalunya va estrenar la Loto Ràpid, una revolucionària modalitat de loteria instantània basada en el rasca-rasca. Va ser la primera loteria catalana impulsada per l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes de la Generalitat, un organisme creat per llei el 1986 amb la voluntat d’exercir la competència absoluta en matèria de joc. Mesos més tard, concretament l’octubre del 1987, es va llançar la Lotto 6/49 i més tard es van anar incorporant a la cartera de productes el Trio, la Super 10 i la Loto Express, que es distribueixen encara a través de quioscos, llibreries i bars, i el Super Toc i el Bin Jocs, que es comercialitzen des del 1994 i el 2006, respectivament, a casinos, sales de jocs i bingos.

Aquesta setmana la loteria catalana fa 25 anys i no es pot dir que arribi al quart de segle en el moment de màxima esplendor. Només l’últim any, la recaptació va baixar d’un 11% i en la major part de quioscos i llibreries la Loto Ràpid i la Lotto 6/49, els productes de més èxit, han deixat de tenir un lloc destacat a l’aparador. Conscients d’aquesta realitat, a la direcció general de Jocs i Tributs estan fent un esforç de racionalització i difusió per donar un impuls a la loteria, que permeti recuperar la confiança de venedors i clients. “S’ha de tenir en compte que és un moment complicat i, a més, que hem de competir amb dues de les loteries més importants, la LAE (Loteries i Apostes de l’Estat) i l’ONCE”, comenta Amadeu Farré, director general de Jocs i Tributs.

Farré es mostra convençut que no es tracta de fer grans celebracions, sinó de “ser creatius” per reinventar uns productes que al llarg del temps han demostrat que funcionen, encara que ara passin per un cert estancament. “Hem consolidat un model propi de loteria pública i, tot i la competència i la crisi, continuem guanyant diners”, subratlla Farré, pel qual ara es tracta d’impulsar campanyes de promoció per fer que s’animi la venda.

Sèrie commemorativa
De fet, fa poc que s’ha engegat una d’aquestes campanyes publicitàries de la Loto Ràpid –fa dies que es poden veure gatets negres per tot arreu– i també s’ha començat a comercialitzar una sèrie de loteria instantània commemorativa anomenada 25 aniversari, que inclou com a premi un bitllet d’1 euro de la Lotto 6/49. També està a punt d’aparèixer una campanya molt més a-gressiva de la Lotto 6/49, que Farré confia “que engrescarà molta gent”.

De les nou loteries creades per l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes al llarg d’aquests 25 anys, només dos –la Pica 3 i la Pica 5– es van eliminar. Va ser l’any 2005, set anys després de la seva creació. El Combi 3, entès com a una modalitat de la 6/49, va ser retirat momentàniament, just després del primer sorteig, perquè estava mal concebut. un cop corregit l’error, es va tornar a comercialitzar.

El premi més gran que ha repartit la loteria catalana ha estat de 7.578.665 euros. Va caure a Barcelona, també un dia 27, però del mes de febrer de l’any 1993. El segon premi més elevat va tocar a l’Hospitalet de Llobregat el 5 de gener de l’any 2000. Es van repartir 7.512.651 euros. Encara s’han donat tres premis més, superiors als sis milions, a Lleida, Sant Cugat del Vallès i Barcelona. En 25 anys d’història, la 6/49 ha buidat el seu pot 111 vegades.

1.716 milions són els diners que s’han repartit en premis al llarg dels 25 anys. 194 milions han estat per a la Loto Ràpid. 2.570 milions d’euros són els diners recaptats amb la loteria catalana en aquests 25 anys. 1.126 milions corresponen a jocs en línia.

Més de 210 milions destinats a accions socials
Una de les peculiaritats de la loteria catalana és que els beneficis que se n’obtenen es destinen directament a programes d’acció social. Així, en els seus 25 anys d’història, s’han repartit 210 milions d’euros entre diversos projectes, tots adreçats a l’atenció a la gent gran, les persones discapacitades i el funcionament de centres d’atenció a la infància. Aquest vessant social de la loteria és un dels factors que destaca el director general de Jocs i Tributs, Amadeu Farré, per defensar-ne la supervivència: “És un valor afegit important, que tots els beneficis, abans que es barregin, s’enviïn al Departament de Benestar i Família per subvencionar programes concrets.”

Entre els projectes que s’han pogut tirar endavant amb l’aportació de beneficis de la loteria cal remarcar la reconversió funcional de la residència i centre de dia La Mercè, a la ciutat de Tarragona; la reconversió integral de la residència i centre de dia de Palau, a Girona; la construcció de la residència i centre de dia Onze de Setembre del Prat de Llobregat; la reforma de la residència Pont de Suert, de Lleida; la rehabilitació de la residència Natzaret, de Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre); la construcció de la residència Can Flaquer, per a disminuïts psíquics, de Mollet del Vallès; la reconversió de la residència Ramon Berenguer de Santa Coloma de Gramenet, i la construc-ció de la residència Montserrat Betriu per a disminuïts psíquics, a Barcelona.