Marc Arisa: «Tothom al·lucina quan dic que vaig a Las Vegas a jugar a la Play»

Apareix uns minuts més tard de l’hora convinguda, però es disculpa amb un somriure i exhibint tranquil·litat. Marc Arisa competirà a principis de maig en la gran final de la FIFA Interactive World Cup, la màxima competició internacional, que agrupa els millors jugadors del joc de futbol per a consoles més popular del món. Les seves habilitats amb el comandament l’han dut a viatjar arreu del món -Las Vegas, Dubai- i a guanyar-se la vida amb una de les aficions més populars entre els joves catalans. Mentrestant, cursa quart a l’INEFC i espera ser gestor d’instal·lacions esportives.

A quina edat vas agafar per primera vegada un comandament?
Devia tenir uns 7 o 8 anys. La meva estrena amb els videojocs va ser amb alguna saga com el Metal Gear Solid , però ràpidament vaig demanar als meus pares jocs de futbol.

I t’hi vas aficionar tant que ara competeixes a escala internacional.
Va ser un cas curiós: anava en cotxe i, escoltant la ràdio, vaig sentir que hi havia un torneig de FIFA a Barcelona. Vaig pensar: «Mira, hi aniré». Vaig guanyar-lo i allà va ser on vaig conèixer els habituals d’aquestes competicions, i em van indicar els tornejos que hi havia.

Quins requisits hi ha fixats per entrar en aquest cercle?
Tenir un gran nivell, m’imagino, però no s’exigeix cap prova d’accés. Et pots inscriure lliurement a les competicions que vulguis. Guanyar-les o no guanyar-les… és una altra cosa.

Hi dediques moltes hores?
No em forço a entrenar-me pel fet que s’apropi una competició. Jugo quan tinc temps i em ve de gust, bàsicament. La millor manera d’entrenar-se és jugant en xarxa amb jugadors que tinguin un nivell alt.

Alguns d’ells seran els teus rivals a la final de la FIFA Interactive World Cup, que jugaràs al maig.
Serem vint participants. La majoria, de la meva edat (22 anys), i alguns potser més grans. N’hi ha alguns que tenen 26 o 27 anys, que penses: «La vida no t’ha anat gaire bé si et segueixes dedicant a això».

El Reial Madrid és el millor equip del joc amb molta diferència. ¿Dónes per fet que, si arribes a la final, t’hauràs d’enfrontar amb algú que jugui amb els blancs?
És molt probable. De fet, jo mateix jugo amb el Madrid, tot i que sóc del Barça. Els blancs són el millor equip físicament, i per això tothom prefereix agafar-se’l al FIFA.

¿Això vol dir, per tant, que Cristiano Ronaldo és el millor del joc?
És una autèntica bèstia. Marca gols des de tot arreu, és fort, és ràpid… Si tens una mica d’avantatge quan reps la pilota amb ell, ja saps que la jugada d’atac és imparable. Això resta realisme al joc.
Evidentment, el Barça hauria de ser el millor equip del joc. Però cap dels jugadors més bons amb qui m’enfronto en competicions internacionals juga amb els blaugranes. El 90% juguen amb el Madrid i, de tant en tant, algú s’agafa el Brasil.

A risc que te la copiïn: amb quina tàctica acostumes a jugar?
Un 4-2-3-1 amb Casillas, Coentrão, Pepe, Ramos, Marcelo, Khedira, Essien, Callejón, Benzema, Di María i Cristiano Ronaldo. És el sistema tàctic majoritari, no és cap secret!

¿Els teus pares són reticents al fet que, per ara, et dediquis professionalment al FIFA?
Al principi em deien: «Nen, què fas jugant amb la consola tanta estona?» És cert que al principi de dedicar-m’hi estava més hores davant la pantalla. Però arriba un punt que els dius: «Estic guanyant diners amb això». Ara [somriu] fins i tot tenen enveja pels viatges que faig i em diuen si m’hi poden acompanyar!

¿Els videojocs encara arrosseguen certs estigmes, oi?
Molta gent, quan li dius que et dediques professionalment a això, es pensa que no surts mai de casa i que ets un paio gras que es passa tot el dia jugant. I no és el cas, tot i que, evidentment, existeixen persones així.

Els teus amics, això sí, et deuen tenir certa enveja: no tothom guanya diners jugant al FIFA.
La gent acostuma a flipar quan els dius: «Me’n vaig a jugar a la PlayStation a Las Vegas». També he estat a Dubai, a Nova York, a Sevilla, a Madrid, a València, a Bilbao…

Els estudis se n’han ressentit?
Només faltaria que sacrifiqués els meus estudis per jugar al FIFA ! Estic cursant l’últim curs a l’INEFC, però de moment els diners que guanyo vénen exclusivament de les competicions en què participo.

Hi ha determinats sectors que criminalitzen els videojocs violents. Què els diries?
Els videojocs són un entreteniment més, i la gran majoria de gent hi dedica un nivell d’hores absolutament normal. Els pares sovint volen posar límits, però la majoria de jugadors ho controlen perfectament. Quan hi ha massacres en la vida real, molts pares pensen: «Si el meu fill mata persones amb la consola, potser ho farà en la vida real». Però el problema, en aquest cas, no ve del videojoc: ve d’origen. És com si la gent pensés que jo, pel fet de jugar bé al FIFA , emulés el Cristiano Ronaldo al camp de futbol. I no és el cas.