Últimes caramboles

La falta de sang nova i la crisi han reduït a 40 els clubs de billar francès que queden a Catalunya, només tres a Barcelona. El deteriorament s’apodera de locals amb solera

Al pòrtic del cine Coliseum, a mà dreta, hi ha l’entrada del Club de Billar Barcelona. Després de baixar unes escales que van conèixer millors temps, obrir una porta que grinyola i topar amb una barra de bar vetusta i deserta, es pot arribar a pensar que l’indret està abandonat des de fa anys. Silenci i olor de resclosit. No obstant, hi ha una llum tènue darrere d’una porta. I és justament allà on hi ha la seu del Club de Billar Barcelona, un dels últims reductes del billar francès a Catalunya.

Amb vidres trencats a les finestres i esquerdes i taques d’humitat a les parets, el Club de Billar Monforte no presenta un panorama gaire més engrescador. L’aspecte d’aquesta associació situada a la Rambla reflecteix la seva salut. I és que la seva existència s’aguanta per un fil: «Si ens apugen el lloguer que paguem, molt baix, ens envien al carrer», explica Jorge Romero, soci i encarregat de la direcció esportiva. El futur del cercle és tan incert que fa quatre anys que no té president. «Això se’n pot anar en orris en qualsevol moment i ningú se’n vol fer càrrec», lamenta Romero.

Futur molt negre
El lloguer del Club de Billar Barcelona no és precisament baix. I afrontar-lo «es fa cada vegada més difícil», explica Miquel Casademunt, el vicepresident de l’entitat. Es paguen uns 3.000 euros al mes i els ingressos per les quotes dels socis amb prou feines permeten pagar-los. «Amb la crisi la gent es dóna de baixa i cada vegada som menys socis. Si no hi ha una intervenció de la federació, no es podrà mantenir aquest esport», assegura Casademunt.

De la mateixa opinió és Jordi Armengo, membre de la junta directiva del Club de Billar Sants, el tercer i últim club de billar que queda a Barcelona: «Els clubs tenen l’esperança de vida que tenen els seus socis pensionistes». I exactament el mateix opina Miquel Llompart, el president de la Federació Catalana de Billar: «Aquesta activitat té un futur molt negre i és gairebé impossible revifar-la». I es remet a les proves: de 10 clubs federats que hi havia a la ciutat en la dècada del 1990, només en queden tres. Llompart, que aquest any compleix els 80, és el que menys confia en la continuïtat del billar de caramboles. Que els seguidors del billar siguin cada vegada menys i més grans i la falta de jugadors joves que puguin continuar amb el passatemps són alguns dels motius que sostenen la tesi de Llompart.

Però a Marta Serramitjana, tres vegades guanyadora de la lliga nacional, no l’estranya que els joves no s’aficionin al billar de caramboles: «És un món molt tancat i si hi vas a competir, ets jove i a més dona, no et prenen seriosament», diu. I rememora les seves vivències: «A vegades, quan el meu contrincant sabia que competiria amb una noia, no es presentava al campionat, i si accedia a competir i jo anava guanyant es retirava abans de perdre».

Aquestes dificultats han provocat, segons Serramitjana, que aquest any només s’hagin presentat quatre dones al campionat nacional del 2012: «És vergonyós», lamenta la noia.

Sense diners per a divulgació
Tot i així, hi ha aficionats que confien en el futur de l’activitat: «Hi ha formes de reactivar aquest esport, com per exemple fent cursos a les escoles, però no tenim diners», assegura Manel Parès, soci del club Monforte. I no s’equivoca. A la majoria dels pobles de Catalunya amb club de billar l’ajuntament cedeix el local i fins i tot paga la llum. És el cas del Club Billar Llinars i així ho confirma el seu president, Jaume Vila Palau: «Al rebre ajudes hem pogut posar-hi quatre taules i invertir en el club».

El que sí que és clar és que els membres dels clubs lluiten per mantenir-los amb vida, ja que «no s’ha pogut viure d’això mai», assegura Jaume Navarro, que compta amb 53 anys com a soci del Club de Billar Sants.

Dani Sánchez és l’excepció que confirma aquesta regla. Després d’haver estat tres vegades campió del món, ara pot viure del billar i no creu que aquest esport estigui acabat. «Ja gairebé no queden clubs a Barcelona -admet Sánchez-, però n’hi ha molts als pobles de Catalunya. No s’ha produït una desaparició d’aquests locals, sinó una reestructuració». Amb tot, Sánchez reconeix que dels 70 clubs de billar que hi havia a Catalunya, ara només en queden 40. Encara que ell es pot guanyar la vida amb el tac, anima la gent a descobrir el billar de caramboles, però no anima ningú a buscar-hi una sortida professional.