L’Estat regula el joc a internet amb mig centenar de llicències

El ministeri d’Hisenda va atorgar ahir les primeres autoritzacions legals que permetran a les empreses començar a operar sota el domini «.es». A partir de dimarts els portals sense llicència quedaran bloquejats.

Punt final al campi qui pugui en el sector del joc en línia. El ministeri d’Hisenda, a través de la direcció general d’ordenació del joc, va atorgar ahir les primeres llicències a una cinquantena d’empreses del sector del joc per poder començar a operar a internet amb el domini “.es”.

L’autorització es farà efectiva el dimarts vinent, 5 de juny, a les nou del matí. A partir d’aquest moment totes les empreses que operaven fins ara a l’Estat espanyol de manera alegal –la major part havien obtingut la llicència a Malta i Gibraltar, ja que aquí el negoci no estava regulat– hauran de tancar el domini “.com” i començar a operar amb el nou domini “.es”. Els portals que continuïn en actiu sense llicència seran bloquejats.

El punt de partida per a la regulació del joc a la xarxa a l’Estat espanyol va ser l’aprovació de la llei d’ordenació del joc el 28 de maig de l’any passat. A partir de llavors les empreses més actives en el joc a través d’internet –Bwin, Miapuesta, 888, Bet365, Poker Stars, Betfair– van començar a moure’s per no deixar escapar el mercat estatal, en clar ascens. Hi havia un requisit imprescindible per poder accedir a la llicència: liquidar els deutes tributaris pendents amb Hisenda.

El president de la patronal del sector, l’associació espanyola de joc digital JDigital, Sacha Michaud, va afirmar ahir que pensava que “gairebé la totalitat de les empreses ja han decidit pagar”. De fet, algunes d’aquestes empreses, com per exemple 888, Bwin, Spoting Bet i Betfair, ja han fet públiques les seves liquidacions amb Hisenda, de 33, 17 i 10 milions d’euros respectivament. El sector calcula que Hisenda podria arribar a recaptar fins a 200 milions amb l’operació, una quantitat no reconeguda pel ministeri.

La llei del maig de l’any passat estableix que les empreses hauran de tributar el 25% dels ingressos nets. Michaud entén que aquest percentatge és “molt elevat” i ja s’ha mostrat convençut que baixarà els pròxims anys, ja que, si no fos així, “es perjudicaria molt el sector”.

Segons les dades facilitades per JDigital, l’any 2011, el joc en línia va generar uns ingressos superiors als 370 milions d’euros, la qual cosa representa un 20% més que l’any anterior. La patronal del joc digital estima que els ingressos del 2012 seran de 500 milions i que el 2014 podrien superar els 800 milions d’euros.

Per modalitats de joc, les apostes esportives (futbol bàsquet, tennis, etc.), amb 125 milions, lideren el rànquing, seguides del pòquer, amb més de 100 milions. Pel que fa als usuaris, l’any 2011 van arribar als 600.000, un 60% més que el 2010. 500.000 es van decantar per les apostes esportives i 200.000 per jugar al pòquer en línia.

“El futur del joc passa pel digital”
La regulació del joc a internet té, segons l’opinió del president de la patronal JDigital, Sacha Michaud, clarors i ombres. El més positiu, des del punt de vista del sector, és el marc de seguretat que ofereix als usuaris i que “obre la porta a totes les empreses de l’Estat de joc tradicional a entrar en el mercat del joc digital”. La part negativa, a banda de considerar excessiu el percentatge que s’ha de pagar a Hisenda, és que les empreses del joc digital pensen que la llei “és poc flexible”. “Queda molt per fer, però s’ha de tenir en compte que el futur del joc passa pel joc digital, i d’aquí a quatre o cinc anys entre el joc en línia i el joc presencial hi haurà una interrelació absoluta”, sosté el responsable de JDigital. Michaud considera que les llicències són un primer pas “per aconseguir una regulació més ambiciosa i flexible”.

Una de les demandes és que es regulin productes que n’han quedat fora, com ara les apostes esportives creuades –es juga contra altres usuaris– i els slots, una versió d’escurabutxaques per internet. “Són jocs molt populars a Europa que a l’estat espanyol encara no s’han autoritzat”, sosté. Opina que, a partir d’ara, cal buscar fórmules “per premiar la innovació”.