XAVIER GRAU DELEGAT DE LA ONCE A CATALUNYA: “El més important és haver guanyat la nostra dignitat”

Xavier Grau, el delegat de l’ONCE a Catalunya, té el despatx a l’enorme edifici que l’organització té al carrer Sepúlveda de Barcelona, el més gran del món (44.000 m2) per a cecs. En aquest edifici –d’arquitectura singular, pensada per facilitar la lliberat de moviment dels cecs– hi ha, a banda de la seu administrativa, el centre d’atenció a persones cegues: un centre de rehabilitació, un de producció de material en Braille i sonor (que produeix per a tot l’Estat i moltíssim en català), un centre de recursos educatius (on hi ha mestres que atenen 1.500 persones des que neixen fins que acaben els estudis) o un poliesportiu, entre altres.

L’ONCE va néixer el 1838. Hi havia molta gent que havia perdut la visió durant la guerra i no volien dedicar-se només a cobrar una pensió d’invalidesa, sinó que volien guanyar-se la vida. L’organització es va fundar recollint l’experiència d’anteriors entitats sorgides durant la República, la més importants de les quals va ser l’Associació de Cecs de Catalunya, impulsada pel regidor d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona Roc Boronat. “Som una organització de cecs, no una organització per a cecs”, especifica Xavier Grau, responsable de l’entitat a Catalunya. Enguany celebren els 75 anys del seu naixement i els 25 anys de la creació de la Fundació ONCE.

La vida dels cecs en els darrers 75 anys ha canviat molt.
El canvi més important ha estat la dignificació de la persona cega, passar de ser una persona que demanava almoina a ser una persona productiva, que pot aportar un valor a la societat. Tenir una feina i poder-se guanyar la vida d’una forma digna i reconeguda i no haver de dependre del que donin uns tercers el més important que hem aconseguit.

I tot gràcies al cupó.
Sí, i també altres jocs, que han servit per donar feina a les persones cegues i per guanyar diners per tirar endavant tots els altres projectes: educatius, de formació, etc. Cal saber que hi ha persones cegues que no treballen venent cupons, sinó que gràcies a l’ONCE s’han pogut formar per a alguna altra feina.O que si una persona es queda cega, hem d’intentar que pugui tornar al seu treball de sempre.

La universalització del Braille i l’accés a la informació és una altra conquesta dels cecs darrere la qual hi ha l’ONCE.
Malgrat que ara ens podem connectar a internet i tenim mòbils i tot de sistemes informàtics adaptats, el Braille és fonamental. No hi ha manera que un estudiant cec pugui aprendre a llegir i escriure si no ho fa amb Braille. Per moltes tecnologies que hi hagi, no s’aprèn ortografia amb un ordinador que parla; l’escriptura s’ha de tocar.

El seu ordinador?
És el mateix que el seu, però li posem un programa que o bé parla o bé escriu en Braille el que surt a la pantalla. Qui diu ordinador, diu mòbil; ara ja n’hi ha que, de fàbrica, surten amb l’aplicació per a cecs.

L’accés a la informació ha estat un salt en la vostra integració.
Quan els cecs no podien accedir a la informació i la cultura estaven, evidentment, en inferioritat de condicions respecte de la resta de la població.

Hi ha pel·lícules a la tele narrades per a cecs?
Una antiga reivindicació nostra que ara la llei, tant l’espanyola com la catalana, contempla: un percentatge determinat de la programació que es fa a les televisions públiques, i en menys percentatge a les privades, han d’estar audioescrites. A les públiques són deu hores a la setmana; dues a les privades.

Quants cecs hi ha a Catalunya?
10.500, entre cecs totals o que tenen una visió mínima. En els àmbits educatius, atenem persones que estan una mica per sobre del mínim de visió, infants als qui els cal ajuda.

Quanta gent treballa a l’ONCE a Catalunya?
3.400. D’aquests, 3.000, entre cecs i altres discapacitats, venen cupons. La resta, com jo, o estan en càrrecs organitzatius o són tècnics. També tenim gent de suport, educadors, rehabilitadors que no són cecs i ajuden a formar i donen suport a aquestes 10.500 persones cegues que hi ha a Catalunya perquè puguin fer una vida el més normalitzada possible.

Però després hi ha la Fundació.
Sí, creada l’any 1988 per atendre altres discapacitats amb els quals treballem en temes com ara la formació, l’ocupació i l’eliminació de barreres arquitectòniques. Tenim diverses empreses relacionades per ajudar-los a formar-se i donar-los treball. En total, donem feina a 7.000 persones.