Apolo, un club de clubs

La sala barcelonina celebra 75 anys ‘cremant pista’ com a empresa d’èxit i referent de l’oci nocturn

La Sala Apolo és una supervivent, és la més antiga de l’Estat que es va obrir com a sala de ball i continua amb la matexa activitat. La Sala Apolo de Barcelona celebra enguany els 75 anys d’història -des de la seva obertura com a sala de ball el juny de 1943-, amb quatre exposicions, un llibre i moltes hores de música. 75 anys cremant pista i que converteixen aquesta sala de festes de la capital catalana en una empresa d’èxit que ens ha fet ballar durant dècades amb un gran hit: ser un club de clubs.

Autos de xoc, hoquei, discoteca i revulsiu cultural

El burgès barceloní José Vallés la inaugura el 1935 com a parc d’atraccions indoor amb l’empresa Autopark SA, la mateixa que encara treballa a la sala. L’esclat de la Guerra Civil va apagar-ne la llum momentàniament, però la postguerra barcelonina té com a protagonista el Baile Apolo. Hi van tocar grans orquestres i hi van ballar els marines de la VI Flota Americana. S’hi van veure platons de rodatge, un bingo, un club esportiu, un frontó, tornejos de bàsquet i una pista d’hoquei amb un equip que va jugar a la Divisió d’Honor. Sempre, però, va ser sala de ball i una sala de festes. L’espai ha mutat fins esdevenir el referent cultural que és avui dia i una empresa d’èxit que factura més de 7 milions d’euros l’any i dóna feina a 96 treballadors.

La transformació més recent va ser durant els anys 90. Barcelona viu una época daurada de les discoteques, més tard de la movida madrileña dels 80.

Avui dia l’Apolo «continua sent un lloc on gaudir de la música i de la música en viu», afirma Guijarro. Ell s’incorpora com a promotor de la sala el 1991 portant concerts i sessions de club. A finals del 1993 passa a dirigir l’Apolo amb el seu projecte d’èxit. Ell havia dirigit el desaparegut Monumental al barri de Gràcia: «Allà vam iniciar la cultura de clubs, on cada dia passava alguna cosa diferent, un tipus de música diferent i especialitzada». El que va fer amb l’Apolo és maximitzar aquest concepte: «Cada dia de la setmana un club diferent», amb música especialitzada. Aquest «Club de clubs» es tradueix en Nasty Mondays, Crappy Tuesdays, Jazz&Swing, Caprichos, Cineambigú, Morning Glory, Somoslas, Boombox, Nitsa, Caníbal, Churros con Chocolate, etc. A part de ser una sala de concerts de música en viu.

L’Apolo va ser base d’operacions i va donar a llum també al festival Primavera Sound. «El primer va ser el 2000 com una festa d’un dia, en format festival el primer va ser el 2001 al Poble Espanyol», explica Guijarro que és cofundador del festival.

Aquesta sala ha vist també néixer la llavor del Sónar el 1994: «Com erem l’únic club amb una sessió estable i tractavem la música electrònica amb dj internacionals, en Ricart Robles, l’Enric Palau i en Sergio Caballero van contactar amb la sala per celebrar les sessions de nit del Sónar».

Tenint en compte la llarga llista necrològica de discoteques de Barcelona, es pot ben dir que l’Apolo és una supervivent. Doblement, perquè a més de la crisi del sector (i la crisi en general), ha hagut de fer front a una pujada de l’IVA cultural del 8% al 21%. «En la música en viu els ingressos són molt ajustats i va ser un pal important pel sector», recalca. «Vam superar la situació bastant bé, comparat amb la resta de companys del sector», diu.

L’any 2012 la Sala va tancar durant dues setmanes per problemes estructurals d’uns subterranis d’un veí de la discoteca. L’ensurt va ser majúscul pel públic, però «es va fer una acció ràpida per solucionar-ho».

Polítiques d’oci nocturn, queixes dels veïns, lloguers, crisi, «mantenir-se en el temps no és gens fàcil, si no tens una corba ascendent, per això hem fet inversions per revitalitzar-nos». Per això van reobrir La 2, la segona sala de l’Apolo, i just després «un cop estabilitzats», han tornat a invertir per obrir La 3.

La 3 inclourà un estudi de gravació, una emissora de ràdio -de l’Apolo i el Primavera- i un estudi de realització de vídeo des d’on es podran gravar directes, streaming, proves, assajos, etc. «Serà un centre creatiu per a artistes, farem residències, gravacions de discos, preparació de directes, audiovisuals, etc.», explica. La iniciativa ja ha començat de manera tímida amb formacions, xerrades, programes pilot i proves però en un futur l’Apolo s’ofereix de laboratori pels grups que s’hi adrecin.

Promoció de concerts

L’Apolo celebra una mitjana de 500 concerts a l’any, repartides en els dos espais, i forma part del circuit de sales Live Europe. Pel seu escenari han passat noms com ara Coldplay, Solomon Burke, Irma Thomas, Orbital, DJ Shadow, Laurent Garnier, Johnny Winter, The Wailers, The National, TV on the Ràdio, Dinosaur Jr, Smashing Pumpkins, Kings of Leon, John Cale, Dick Dale, OMD, Gutter Twins, Booker T, Amaral o Love of Lesbian… La promoció es fa en un 30% des de l’Apolo i la resta per promotors externs com Dr. Music, Live Nation o Primavera Sound, per exemple.

La digitalització també juga un paper clau en la promoció de música en directe, però també ha canviat els gustos. «És l’època que vivim, toca fer promocions a les xarxes socials, quan vaig començar era penjar cartells al carrer i repartir flyers, cal adaptar-se als nous temps».

Guijarro creu que el directe està revivint, després d’uns anys complicats: «Noto que hi torna a haver interès per la música en viu, hi ha una regeneració del públic jove amb gustos nous com hip-hop o trap, i les sales s’omplen». El director de la sala afirma que «estem vivint un bon moment de nou, es respira que en poc temps agafarem el ritme del 2006, 2007, 2008…».