Carta a Julio Iglesias: ‘El rei d’Eurovegas’ per Albert Om

Vas començar a cantar quan jo naixia i aquest dimecres et vaig veure en concert per primera vegada. Quin gran reclam si el president Mas et fitxés per actuar cada nit a Eurovegas. «Passin i juguin, senyores i senyors: amb tots vostès, Julio Iglesias, el Berlusconi dels escenaris»

Ets el cantant en llengua espanyola que més discos ha venut en la història de la música. Dimecres vaig anar al Liceu per intentar entendre aquest èxit que hem ridiculitzat durant tant temps. La primera temptació davant d’un triomfador que no se n’amaga és pensar que tot li ha estat regalat. Amb els anys, el menyspreu es transforma en respecte o, si més no, en dubte raonable. Ningú regala res i, si has estat 45 anys a dalt de tot, és que alguna cosa deus tenir. Però quina, exactament?

I crec que aquesta cosa és, precisament, tot allò que t’uneix a Silvio Berlusconi. El mateix bronzejat, els implants als cabells i aquelles infiltracions a la cara. Dos vividors i dos seductors, envejats fins i tot per alguns dels que us critiquen. L’estètica sempre per davant de l’ètica. Americana fosca creuada, camisa blanca i corbata negra. Entabanadors que veus venir d’una hora lluny però que ens sedueixen atacant la part més frívola que tots tenim, alguns més amagada que altres.

Em va semblar que t’ho passaves molt bé a dalt l’escenari. Potser no cantant, però sí veient com la gent encara t’aclama. La teva autoestima -com la de tants personatges públics- necessita l’aprovació constant dels altres. Homes que sembla que es mengin el món però que són d’una extrema fragilitat. Tot depèn d’un elogi, d’un aplaudiment, de la mirada d’una dona. Per això, t’estàs les dues hores del concert tirant-nos floretes entre cançó i cançó. Perquè després aquests elogis et tornin multiplicats per quatre.

Segurament no superaries cap examen de moral mínimament rigorós, però la gent que hi havia l’altre dia al Liceu tampoc te’l demanava. Ningú s’enrecordava que dimarts hauràs d’anar al jutjat a declarar pels sis milions d’euros que vas cobrar com a ambaixador mundial de la imatge més estrambòtica i corrupta de la Generalitat Valenciana. A l’ Hola això no hi surt. Per les revistes sabem que les teves tres residències són Punta Cana, Marbella i Miami i això ja indica a quin costat de la vida et situes. Un home que lluita perquè sempre sigui estiu, perquè no arribi l’hivern.

T’has fixat que a Catalunya no hi ha Julio Iglesias? La nostra moral no ens els permet. Aquí omples teatres i vens discos com a tot arreu, però aquest no és país per a Julio Iglesias. És el que passa amb les teles: mirem a Telecinco allò que mai toleraríem que fes TV3.