Rebaixes per escurar butxaques xineses

Catalunya minimitza l’impost sobre els casinos amb la il·lusió que BCN World multiplicarà per deu el nombre d’entrades a aquests establiments, que va de baixa des de 2008

El joc de casino no ha estat considerat un puntal de l’economia catalana, més aviat al contrari, és considerada una activitat que cal restringir i per això per llei només hi pot haver quatre establiments -Peralada, Lloret de Mar, Barcelona i Tarragona- i es cobra una taxa que arriba al 55% dels ingressos nets (jugades menys premis) si superen els 4,5 milions d’euros anuals. Això, fins que va aparèixer el nord-americà Sheldon Adelson buscant terrenys per construir un Las Vegas europeu a l’Estat espanyol.

Tot i les raspallades del govern català -que el va tractar com si fos Obama-, el magnat del joc de Nevada va descartar el Baix Llobregat i va elegir Alcorcón (Madrid), però la Generalitat ja havia trobat una suposada alternativa al motor immobiliari, i va rebre amb els braços oberts el projecte del centre recreatiu turístic BCN World al costat de Port Aventura, impulsat per Veremonte (creada per Enrique Bañuelos el 2008, després de la fallida d’Astroc) en associació amb Melco -hòlding xinès del joc-, la cadena hotelera Melià i la promotora de centres comercials Value Retail. El 19 de juny, el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va defensar al Parlament el complex del Barcelona World com un gran projecte empresarial i un pol d’atracció turística i de convencions, assegurant que amb projectes com aquest “omplirem avions des d’Àsia amb visitants que escolliran Catalunya com el seu punt d’entrada a Europa” per al seu oci o per als seus negocis.

Això de parlar de turisme de negocis queda molt bé, però la realitat és que el negoci que es busca amb BCN World és el del joc, motiu pel qual la taxa dels casinos a Catalunya s’abaixarà al 10% per fer rendibles els cinc que s’autoritzaran, segons l’avantprojecte de llei del govern, a la zona de Vila-seca i Salou. Rebaixa important, però inferior a la que Madrid ofereix a Eurovegas: deixar-la en l’1%.

Aquests incentius fiscals es justifiquen perquè els respectius governs es creuen els números dels promotors: els de BCN World asseguren que amb una inversió de 4.500 milions d’euros generaran 20.000 llocs de treball directes i un nombre semblant d’indirectes, i atrauran uns 10 milions de visitants a l’any. Els d’Eurovegas -que encara busquen que els deixin 4.000 milions de dòlars per finançar la primera part del projecte, ja que Adelson només pensa posar-n’hi 2.000- difonen que el 2025, si està a ple rendiment, s’hauran invertit 16.900 milions d’euros i generat 164.000 ocupacions directes i 97.000 indirectes. Per aconseguir aquestes xifres s’hauria d’atraure molt de turisme estranger, ja que segons la Direcció General d’Observació del Joc (DGOJ) del Ministeri d’Hisenda tot el sector del joc -comptant loteries, ONCE, bingos, màquines escurabutxaques…- va generar el 2011 a l’Estat espanyol 105.769 ocupacions directes i 74.556 indirectes, i els 39 casinos i quatre sales annexes en funcionament només representaven el 6% de la facturació conjunta. La magnitud del que es ven també es veu amb el creixement del nombre de visitants que representaria: a Catalunya, seria multiplicar per més de deu les 941.781 entrades venudes l’any 2011.

Siguin o no siguin un bluf BCN World i Eurovegas, hi ha uns beneficiats clars dels incentius fiscals en favor seu: els casinos existents, que des de 2008 pateixen una baixada continuada dels ingressos i als quals també s’aplicarà la rebaixa de la taxa de la Generalitat. El 2011, l’ingrés net per joc (incloses entrades i propines) va baixar un 12,3% anual, fins a 340 milions d’euros, 92 milions dels quals corresponen als quatre casinos catalans. Aquesta tendència és comuna a tots els jocs presencials de gestió privada (bingos i màquines escurabutxaques) i s’explica, a més de per l’impacte de la crisi econòmica, per la irrupció del joc per internet. La rebaixa impositiva de la Generalitat posa els casinos presencials en igualtat de condicions fiscals amb els virtuals, que d’altra banda es queixen que la taxa del 10% és massa alta. Jdigital, la patronal espanyola del sector, manté que la càrrega impositiva implica que les empreses no aconsegueixin uns nivells de rendibilitat acceptables, malgrat l’augment generalitzat del nombre d’usuaris i de les quantitats apostades. Segons la DGOJ, en el quart trimestre de 2012 es van jugar online 1.359,4 milions d’euros, amb poc més d’un milió de jugadors registrats, i les apostes esportives i el pòquer les activitats van ser les que més diners van moure.

De la mateixa manera, l’Associació d’Empreses Operadores de Màquines Recreatives de Catalunya, Europer -membre de Pimec que representa un centenar d’empreses familiars catalanes del sector de l’oci i el recreatiu i que sumen unes 11.000 màquines recreatives tipus B (escurabutxaques)– es felicita per l’acceleració del projecte de Barcelona World, veu bé la rebaixa dels impostos dels casinos al 10% i espera que la modificació de la normativa en benefici d’aquests incorpori una rebaixa de la taxa que paguen les màquines escurabutxaques, que a Catalunya és del 15% dels ingressos bruts, el mateix que es paga pels cartrons del bingo.

Només creix la loteria i el bingo s’enfonsa
L’any 2011 es van jugar a l’Estat espanyol 26.585 milions d’euros, un 2,8% menys que l’any anterior. Un 37% es van jugar en loteries, un 7% en l’ONCE, un 35% en màquines escurabutxaques fora de casinos, un 8% en bingos, un 6%en casinos i un 7% en jocs per internet. La caiguda en casinos va ser superior a la mitjana -un 13,2%, fins a 1.612 milions d’euros-, per la disminució en els ingressos per visitant, que es van situar en 78 euros, lluny del màxim de 158 euros de 2005. Els ingressos nets van ser de 197 milions per jocs de taula i de 107 milions per escurabutxaques.

Els ingressos tributaris per joc -a Espanya -4.503 milions d’euros fa tres anys, segons les últimes dades disponibles- oscil·len entre el 3,5 i el 4,5 per cent dels ingressos no financers de l’estat, mentre que la Generalitat va ingressar l’any passat 207,78 milions amb la taxa del joc. La recaptació d’impostos sobre el joc revela com la crisi ha afectat de manera diferent els operadors: l’any 2011, la loteria estatal va ser l’única que va augmentar els ingressos tributaris (un 5,9%), mentre que es va treure un 9,4% menys dels casinos, un 31,6% menys dels bingos i un 7,5% menys de les escurabutxaques.

Segons l’Asociación Española de Casinos de Juego, les previsions per als pròxims anys en el mercat mundial són d’un creixement més estable i moderat en tots els continents, excepte a Europa. L’Àsia guanyarà pes, per un creixement dels ingressos individuals que han portat que a la Xina s’hagi duplicat en cinc anys l’import total jugat. La recaptació, neta de premis, dels jocs a escala mundial ha augmentat de 362.000 milions de dòlars el 2007 als 431.000 milions de 2012.